A CATALUNYA, LA PENSIÓ MITJANA D'UNA DONA ÉS EL 59,3% DE LA D'UN HOME
La UGT denuncia en l'informe 'La discriminació salarial' que les desigualtats no afecten només la vida laboral de les dones, també les pensions i les prestacions per atur
Davant la commemoració demà, 22 de febrer, del Dia Internacional de la Igualtat Salarial, la UGT de Catalunya torna a manifestar la necessitat de superar una de les qüestions més evidents i urgents per a assolir la igualtat real entre homes i dones al mercat de treball, la discriminació salarial, i ho fem amb l'informe 'Dia Internacional de la Igualtat Salarial. La discriminació salarial'.
Des del nostre sindicat volem denunciar de nou la bretxa salarial que separa els treballadors i les treballadores a casa nostra. Les dones assalariades tenen un salari menor que els homes: a Catalunya, les dones guanyen un 26% menys que els homes. I amb l'edat, la bretxa salarial encara es fa més gran, fent-se encara més gran a la franja de 45 a 54 anys, en què les dones cobren un 28,2% menys que els homes de la mateixa franja d'edat.
Però, tal i com ens fixem en l'informe que us presentem avui, la discriminació salarial no és un fet exclusiu de la vida laboral de les dones. El menor salari durant els anys cotitzats significa, també, una pensió de jubilació menor per a la dona enfront a la d'un home que ha realitzat una feina d'igual valor. A Catalunya, la pensió mitjana d'un home és de 1.010 euros mensuals, mentre que la de la dona se situa en 598 euros, és a dir, un 59,3% la de l'home.
I el mateix passa en el cas de la prestació contributiva per desocupació, on també podem comprovar que existeix una relació directa entre els salaris i la percepció d'una prestació per pèrdua de treball. Mentre a la quantia mitjana reconeguda a homes beneficiaris d'una prestació contributiva per desocupació és de 29,84 euros diaris, la de les dones beneficiàries és de 25,35 euros diaris, és a dir el 85% de la quantia mijta dels homes.
Des de la UGT de Catalunya creiem que per a l'eliminació de la discriminació salarial és fonamental aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació a l'accés a l'ocupació, la segregació ocupacional i la discriminació en la promoció professional. Per una altra part, s'hauria de potenciar una sèrie de polítiques socials en torn a la protecció de les famílies que, entre altres coses, permeti la compatibilitat de la cura de fills i familiars amb dependència amb l'activitat laboral d'homes i dones, així com un repartiment més equitatiu de les responsabilitats familiars.
