La modificació de l’article 52 de dels Treballadors ha permès l’acomiadament de molts treballadors i treballadores per faltes d’assistència al treball intermitents fins i tot si són justificades.És a dir, des de la reforma laboral del 2012, si en un període de dos mesos un treballador o treballadora agafava un refredat i havia d’estar-se quatre dies de baixa i, amb posterioritat, tenia mal d’esquena i es veia obligat a fer repòs durant cinc dies per prescripció mèdica, quan tornava a la feina corria el perill de ser acomiadat o acomiadada. Això que ens sembla una anormalitat -ningú no hauria de ser castigat pel fet de posar-se malalt o malalta- ha estat la realitat de la nostra legislació laboral dels darrers anys, que reforma rere reforma ha anat minvant els drets dels treballadors i les treballadores per ampliar els ja extensos drets empresarials. A més, tot i que semblava obvi que aquest precepte vulnerava l’essència de l’Estatut dels Treballadors, el Tribunal Constitucional va avalar aquesta mesura el passat 16 d’octubre, considerant l’apartat d) de l’article 52 concorde a la Constitució espanyola.
Durant els seus anys de vigència aquest article ha castigat els treballadors i les treballadores pel simple fet de posar-se malalts i malaltes, fent possible que es sancionés de manera clarament excessiva les absències motivades per causa de salut i deixant en mans de l’empresari un poder desmesurat. Aquest precepte ha penalitzat de manera clara el dret a la salut dels treballadors i les treballadores, el dret a la seva recuperació i el dret al treball, ja que sense causa imputable se li podia extingir la seva relació laboral. A més de discriminar i estigmatitzar a les persones malaltes. Però sobretot ha castigat els col·lectius més vulnerables del mercat laboral. La modificació de l’article 52 s’ha acarnissat sobretot amb les treballadores, d’edat avançada i, sobretot, del sector serveis. Aquests acomiadaments s’han multiplicat amb la sentència del Tribunal Constitucional; només cal veure els casos d’Atento, KTO (més d’un centenar d’acomiadaments), H&M, etc.
Fa anys que assistim a l’obsessió per l’absentisme per part de les patronals, intentant criminalitzar els treballadors i les treballadores, intentant manipular les dades d’absentisme incloent vacances, vagues, hores sindicals, permisos retribuïts i baixes mèdiques. En un país amb dades de sinistralitat laboral inacceptables (729 persones mortes a l’Estat, 83 a Catalunya, i 65 fins al setembre de 2019), sense comptar la multitud de malalties d’origen laboral que pateixen els treballadors i les treballadores i que no són declarades, cal que les empreses treballin per acabar amb la xacra social de la sinistralitat laboral, motiu pel qual perden la vida o emmalalteixen de per vida milers de treballadors i treballadores a causa de les males condicions de treball i de la falta de mesures de prevenció, en lloc de dedicar-se a estudiar i comptabilitzar refredats o dolors d’esquena per acomiadar-nos.
És hora de centrar el discurs, els esforços i les polítiques en la creació de llocs de treball segurs, saludables i amb drets i que s’acabi amb la precarietat i l’explotació laboral d’una vegada per totes, en lloc de centrar-nos en criminalitzar a aquelles persones que han d’agafar la baixa pel seu mal estat de salut.
És hora de derogar les reformes laborals que des de la UGT fa temps que exigim, i que han atorgat més poder per a l’empresari i menys drets o eliminació dels mateixos per a les persones treballadores, precisament la part més feble de la relació laboral.
