El proper dijous, 6 d’octubre, tornarem a sortir al carrer.
El món celebra la Jornada Mundial pel Treball Digne. I, a casa nostra, on s’han destruït més de 360.000 llocs de treball, entre assalariats i autònoms, reivindicar que el treball digne no és un privilegi és més important que mai.
L’atur se situa prop del 20%, i la seva cara més dramàtica, l’atur de llarga durada, no deixa de créixer, i afecta amb cruesa fins i tot franges que fins ara quedaven al marge, com la dels treballadors d’entre 35 i 45 anys. Tanmateix, mentre es perpetuen els grans incentius i les primes altes, 6 de cada 10 aturats ja han deixat de percebre la prestació per desocupació.
Ens havien venut la reforma laboral com la gran salvadora. Un any més tard es demostra que ha estat un gran fracàs. No només no ha generat més ocupació, sinó que tenim més atur i més precarietat. Els treballadors i les treballadores tornem a sortir perdent.
Però, a més, ara també està en perill la democràcia. Ens trobem davant de la dictadura del mercat i dels especuladors, disposats a fer allò que calgui per enderrocar l’estat del benestar que tants anys i sacrificis ha costat de crear.
La reforma constitucional és el darrer gol que AngelaMerkel i els mercats financers ens han colat per l’escaire.Una reforma que limita o prohibeix endeutar-nos a curt termini per poder recuperar a mitjà termini. És a dir, que limita o prohibeix la recuperació econòmica. Un nou gir a la dreta contra els treballadors. Perquè el problema del deute és sobretot un problema del sector privat i no dels diners públics. Però, ells això ja ho saben.
Mentre el Govern aprovava aquesta reforma, amb nocturnitat i traïdoria, per la porta del darrere ens deixava una segona reforma laboral no menys nefasta que la primera. Ara, les empreses podran fer contracte de pràctiques a joves... fins als 30 anys! I podran encadenar contractes temporals tantes vegades com vulguin. És la mort definitiva del contracte fix.
La destrucció del mercat laboral va lligada al desballestament de l’estat del benestar. Les retallades en sanitat, educació i serveis públics afecten aquells que menys tenen. I això en un país que inverteix 3 punts menys en matèria social que la mitjana europea, i 6 menys que, per exemple, Alemanya.
Els serveis públics esdevenen un pastís molt suculent per a la iniciativa privada. Mentre ells juguen a fer-se rics, a casa nostra el dèficit en l’assistència sanitària universal i pública posa cada dia en perill milers i milers de persones. I un milió i mig de catalans passen fam.
Ens sobren els motius per sortir al carrer. Una altra vegada.
Tantes com calgui. Hem de demostrar als poderosos que som més i que tenim raó. Volem un estat del benestar que ens faci a tots iguals. Volem sanitat. Volem educació. Volem serveis socials. I ho volem públic i de qualitat.
Som conscients que per aconseguir-ho, per fer una societat més justa, hem d’assolir alguns compromisos. I fem nostres aquests objectius. Cal corregir els problemes que ens han portat a la crisi. Necessitem una fiscalitat justa que garanteixi el procés i l’estat del benestar. Exigim polítiques de reactivació econòmica i de no control del dèficit. Volem un mercat laboral fort: invertir, formar, crear empreses productives són les claus.
L’atur se situa prop del 20%, i la seva cara més dramàtica, l’atur de llarga durada, no deixa de créixer, i afecta amb cruesa fins i tot franges que fins ara quedaven al marge, com la dels treballadors d’entre 35 i 45 anys. Tanmateix, mentre es perpetuen els grans incentius i les primes altes, 6 de cada 10 aturats ja han deixat de percebre la prestació per desocupació.
Ens havien venut la reforma laboral com la gran salvadora. Un any més tard es demostra que ha estat un gran fracàs. No només no ha generat més ocupació, sinó que tenim més atur i més precarietat. Els treballadors i les treballadores tornem a sortir perdent.
Però, a més, ara també està en perill la democràcia. Ens trobem davant de la dictadura del mercat i dels especuladors, disposats a fer allò que calgui per enderrocar l’estat del benestar que tants anys i sacrificis ha costat de crear.
La reforma constitucional és el darrer gol que AngelaMerkel i els mercats financers ens han colat per l’escaire.Una reforma que limita o prohibeix endeutar-nos a curt termini per poder recuperar a mitjà termini. És a dir, que limita o prohibeix la recuperació econòmica. Un nou gir a la dreta contra els treballadors. Perquè el problema del deute és sobretot un problema del sector privat i no dels diners públics. Però, ells això ja ho saben.
Mentre el Govern aprovava aquesta reforma, amb nocturnitat i traïdoria, per la porta del darrere ens deixava una segona reforma laboral no menys nefasta que la primera. Ara, les empreses podran fer contracte de pràctiques a joves... fins als 30 anys! I podran encadenar contractes temporals tantes vegades com vulguin. És la mort definitiva del contracte fix.
La destrucció del mercat laboral va lligada al desballestament de l’estat del benestar. Les retallades en sanitat, educació i serveis públics afecten aquells que menys tenen. I això en un país que inverteix 3 punts menys en matèria social que la mitjana europea, i 6 menys que, per exemple, Alemanya.
Els serveis públics esdevenen un pastís molt suculent per a la iniciativa privada. Mentre ells juguen a fer-se rics, a casa nostra el dèficit en l’assistència sanitària universal i pública posa cada dia en perill milers i milers de persones. I un milió i mig de catalans passen fam.
Ens sobren els motius per sortir al carrer. Una altra vegada.
Tantes com calgui. Hem de demostrar als poderosos que som més i que tenim raó. Volem un estat del benestar que ens faci a tots iguals. Volem sanitat. Volem educació. Volem serveis socials. I ho volem públic i de qualitat.
Som conscients que per aconseguir-ho, per fer una societat més justa, hem d’assolir alguns compromisos. I fem nostres aquests objectius. Cal corregir els problemes que ens han portat a la crisi. Necessitem una fiscalitat justa que garanteixi el procés i l’estat del benestar. Exigim polítiques de reactivació econòmica i de no control del dèficit. Volem un mercat laboral fort: invertir, formar, crear empreses productives són les claus.
Sortim tots al carrer! Perquè la força la tenim les persones.
A l’atac!!!
A tots els treballadors i treballadores
6 D'OCTUBRE: A L'ATAC!!!
El dijous, 6 d’octubre, amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne
Barcelona. 18.30 hores, pl. d’Urquinaona
Girona. 19 hores, pl. de la Independència
COMPTEM AMB TU!
Manifestacio El treball digne no es un privilegi
A tots els treballadors i treballadores
6 D'OCTUBRE: A L'ATAC!!!
El dijous, 6 d’octubre, amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne
Barcelona. 18.30 hores, pl. d’Urquinaona
Girona. 19 hores, pl. de la Independència
COMPTEM AMB TU!
Manifestacio El treball digne no es un privilegi
www.ugt.cat
