Amb motiu de la celebració aquesta setmana a Barcelona de la cimera del Banc Central Europeu
La UGT de Catalunya denuncia que sobre la celebració a Barcelona, del 2 al 4 de maig, de la cimera del Banc Central Europeu (BCE), la ciutadania espanyola només coneix que se suspèn durant una setmana el Tractat de Schengen, restablint els controls policials en la frontera, i que el Ministeri de l'Interior ha reforçat els Mossos d'Esquadra amb l'enviament a Barcelona de 2.000 policies nacionals i guàrdies civils. I poc més. És un bon exemple d'alguna de les raons que motiven el creixent i profund desprestigi de les institucions europees entre els ciutadans de la UE, en particular en el nostre país.
Existeixen motius suficients per protestar, de manera pacífica, per les polítiques del BCE i les seves repercussions en l'economia i la societat espanyoles i catalanes. El BCE és responsable, juntament amb la Comissió i el Consell europeus, de les polítiques d'austeritat, retallades pressupostàries i reformes estructurals sobre les quals, al cap de dos anys del seu impuls i aplicació, es pot fer ja un desolador balanç. No han aconseguit cap dels dos objectius que, oficialment, les van justificar: resoldre la crisi dels deutes sobirans -permetent a tots els Estats de la UE pagar uns interessos raonables en les seves emissions de deute públic- i reduir dràsticament i ràpidament els nivells de dèficit públic.
En canvi, han aconseguit en nombrosos països europeus, i en particular a Espanya, la recaiguda en la recessió, l’augment del nombre d'aturats –gairebé 25 milions en la UE; 5,6 milions, el 24,4% de la població activa, a Espanya-, i un augment substancial de la pobresa, la desigualtat social i l'economia informal. A més, els governs europeus, orientats o obligats per les institucions de la UE –entre elles el BCE- estan realitzant les majors retallades de drets socials i laborals que s'han conegut a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.
Difícilment unes polítiques poden presentar un balanç tan negatiu, de fracàs i d’injustícia, i el BCE és molt responsable d'elles. Les conseqüències polítiques d'aquesta situació són summament perilloses per al futur de la UE, perquè el que estan provocant les institucions europees és posar en perill la pròpia existència de la UE. El pacte social sobre el qual es va edificar el model social europeu i la pròpia UE està trencat o seriosament deteriorat.
Tanmateix, els assistents a la cimera de Barcelona han de saber que els treballadors espanyols i catalans no oblidaran com el BCE va obligar a canviar, l'agost de 2011, la Constitució Espanyola -fruit d'un consens històric-, amb nocturnitat i traïdoria, en només quinze dies. Com tampoc que el canvi fos per constitucionalitzar el dèficit públic zero, fet que els sindicats catalans, espanyols i europeus vam rebutjar fermament. Perquè és summament inconvenient lligar de peus i mans als governs, impedint que adoptin mesures anticícliques en els moments de crisi. És únicament l'expressió de la ideologia més conservadora en matèria d'economia política.
