1.- És la primera reforma laboral de la història que no ha comptat amb
el coneixement previ dels agents socials i econòmics.
2.- Suposa un nou i gravíssim cop als drets laborals en aquest país.
3.- Desequilibra la balança de forma descarada a favor dels empresaris
en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics
de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes.
4.- Generalitza l’abaratiment de l’acomiadament a 33 dies en cas
improcedent i a 20 els precedents que, amb l’ampliació màxima de les causes
objectives, seran la immensa majoria.
5.- Suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients
de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es
podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de
drets fonamentals.
6.- Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis
territorials o de sector.
7.- A partir d’ara els empresaris
cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€
per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran
els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol
dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més
elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any
els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies.
8.- Es produirà un efecte d’acomiadament massiu dels
vells contractats per tornar-los a incorporar sota la regressiva legislació
vigent o de substitució de nous contractats joves i en condicions de
precarietat.
9.- Aquesta reforma, com d’altra banda ha reconegut el
propi govern la setmana passada quan explicava les negres expectatives de
l’ocupació per al 2012, no servirà per estimular la contractació. I no
ho farà perquè el problema de l’atur al nostre país no té a veure amb el mercat
de treball sinó amb el nostre model productiu.
10.- Cap reforma laboral pot
reactivar l’economia, perquè en realitat el que cal és crèdit a l’abast
d’empreses, inversió pública que dinamitzi els sectors productius i poder
adquisitiu i estabilitat en la contractació per animar el consum. Està clar que
no respon més que a les velles reivindicacions de la patronal que ara troben la
seva oportunitat gràcies a la crisi econòmica.
