viernes, 19 de octubre de 2012

GAIREBÉ MIG MILIÓ DE CATALANS AMB FEINA SÓN POBRES


DIA INTERNACIONAL PER A L'ERADICACIÓ DE LA POBRESA
GAIREBÉ MIG MILIÓ DE CATALANS
AMB FEINA SÓN POBRES

En tres anys s’ha duplicat la taxa de risc de caure en la pobresa en el cas de les persones aturades

A Catalunya, el 2011 hi havia 1.651.130 persones en risc de caure en la pobresa, el que equival al 21,9% de la població, xifra que ha anat en augment en els darrers anys com a conseqüència dels efectes de la crisi. És especialment alarmant l’evolució de la taxa entre les persones actives al mercat de treball: mentre el 2008 un 10,4% de les persones ocupades i un 16,7% de les persones aturades estaven en risc de pobresa, les darreres dades del 2011 ens diuen que ara són el 14,8% de les persones ocupades i el 37,4% de les persones aturades que estan en risc de pobresa. És a dir,456.397 persones ocupades i 274.516 persones aturades són pobres o estan en greu risc de ser-ho.

D’altra banda, la taxa de risc a la pobresa de les persones jubilades s’ha anat reduint amb els anys, passant del 21,5% el 2008 fins el 16% el 2011. Això s’explica, no per la millora de les prestacions –que han anat a la baixa- sinó pel nivell del llindar de la pobresa a partir del qual es mesura el número de persones pobres, que ha anat a la baixa per la disminució de la renda mitja de la població.

Això ens demostra que les pensions, tot i la seva insuficiència, són un veritable matalàs contra la pobresa, mentre que tenir una feina cada cop és menys garantia de no caure en la pobresa.

Taxa de risc a la pobresa
2008
2009
2010
2011
Total
16,6%
18,4%
19,9%
21,9%
Persones ocupades
10,4%
12,0%
13,7%
14,8%
Persones aturades
16,7%
27,9%
30,3%
37,4%
Persones jubilades
21,5%
19,0%
17,4%
16,0%


La crisi ha donat origen a noves formes de pobresa, ha reforçat les existents i ha incrementant la intensitat d’aquesta pobresa. Del 2007 al 2011 s’han multiplicat per quatre les llars en les que tots els seus membres adults estan a l’atur (de 48.000 a 194.000 llars) i del 2008 al 2011 s’ha més que duplicat el percentatge de gent pobra entre la població aturada, que ha passat del 16,7% al 37,4%. Aquesta dada té relació amb el fet que 1 de cada 3 persones aturades no rep cap prestació, donant pas a noves realitats que estan donant lloc a necessitats agudes i creixents.


Des de la UGT de Catalunya denunciem:

·         Que tenir una feina és cada cop menys garantia de no caure en la pobresa.
·         Que un 37% de persones aturades està en risc de pobresa, mentre que tres anys abans era un 17%.
·         Que les prestacions i pensions de jubilació són garantia d’ingressos i per tant allunyen el risc de caure en la pobresa.
·         I, per tant, que qualsevol retallada en protecció social té una relació directa i demostrada en l’augment de la pobresa a casa nostra. Les retallades i retrocessos efectuats pel Govern en els darrers anys, té conseqüències directes sobre la pobresa a Catalunya, tant en termes quantitatius com en la intensitat de la mateixa.


Per això, des de la UGT de Catalunya exigim:

·         Fer un pas enrere en l’atac sense treva cap al nostre estat del benestar, legitimat pels dogmes neoliberals que perceben la despesa pública social com una despesa prescindible i no com una inversió de futur.
·         Que el poder polític adopti decisions valentes i efectuï importants canvis en la política d'ingressos del Govern. Cal perseguir el frau fiscal, efectuar una revisió dels beneficis fiscals (deduccions i desgravacions), i incrementar la progressivitat del sistema fiscal català (és imprescindible recuperar l'Impost de Successions i Donacions), entre altres mesures, ja que no és cert que no existeixin recursos, el problema és que aquests no es recapten.
·         Tanmateix, està en mans del Govern de la Generalitat fer complir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya desenvolupant la renda garantida de ciutadania d'acord amb els articles 24.3 i 25.2, en els que es diu que les persones en situació de pobresa o d'exclusió del mercat laboral sense mitjans de subsistència propis tenen dret a rebre una renda garantida de ciutadania que els permeti dur una vida digna.